El pa un aliment tant essencial en la nostre dieta que ja es consumia des del 2.700 a.c., quan els egipcis van descobrir la fermentació, el llevat i amb ells la panificació.

Un altre punt d’inici d’aquest magnífic aliment és Palestina, ja que quan els hebreus van arribar a la terra promesa van començar a conèixer el blat i les possibilitats que aquest els hi donava. Per ells elaborar el pa era tot un ritual manual en el que no podien intervenir cap utensili.

Avançant una mica més en el temps, en l’època grega, ens adonem que aquests el van perfeccionar, fent de la flequeria un art i elaborant-ne moltes més combinacions: des de pa de civada a pa de sègol.

Ja l’any 100 d.c. es va constituir a Roma el primer col.legi oficial de forners, on la majoria de forners encara provenien de Grècia. Amb la formació de l’imperi romà el pa es va expandir per totes les seves colònies.

Durant l’edat mitjana el pa més consumit era el de sègol i el d’ordi, ja que en aquells moments el blat tenia un preu prohibitiu.

A partir del 1.500 quan Espanya va conquerir Amèrica el pa també va arribar a aquelles terres llunyanes, on es va fer molt popular, sobre tot el pa de blat de moro, ja que era un cereal molt abundant en aquella zona.

I així és com el pa ha arribat els nostres dies i ha passat a formar una part importantíssima de la dieta mediterrània, tant que actualment ocupa la base de la piràmide de recomanacions nutricionals.