Blog Ylla 1878

On i quan va néixer la pizza?

Ylla_28-7

Els orígens exactes de la pizza són difícils d’establir. Es considera tanmateix que va néixer a la ciutat italiana de Nàpols, on al segle XVI ja s’utilitzava la paraula pizza per descriure un tipus de galeta plana de pa.

Molt abans, però, a l’antiga Grècia ja es consumien pans plans decorats amb herbes, espècies, all i ceba, i també els soldats perses menjaven un pa pla cobert de formatge i dàtils. Entre els soldats romans era molt popular l’antiga focaccia, aliment que es remonta als etruscs. Així doncs, els pans plans amb preparacions bàsiques són molt típics de les cuines mediterrànies i encara avui, pertot arreu trobem variants d’aquests pans, com la coca dolça o salada a la Espanya, el pa de pita grec, o de pide turc entre d’altres.

Tanmateix, la pizza tal i com la coneixem avui no podia néixer abans de finals del segle XVII, ja que el tomàquet no arriba a Europa fins el segle XVI, i no és acceptat per la població com a aliment fins a finals del XVII. Molts autors afirmen que la pizza actual prové de de Nàpols i que era un plat popular elaborat per la població humil d’aquesta ciutat.

Pel què fa a la pizza més bàsica, la que avui coneixem com a Margarita, la tradició explica que nasqué el juny del 1889 per honorar la reina d’Itàlia Margarita de Saboya, quan el cuiner Raffaele Esposito de la pizzería Brandi va crear aquesta variant, representant els seus condiments els colors de la bandera italiana (tomàquet, mozzarella i alfàbrega). Tanmateix aquesta recepta ja s’havia descrit en textos anys abans. Francesco de Bouchard, el 1866 parlava dels principals tipus de pizzes:

“Les pizzes més comunes, anomenades coll’aglio e l’oglio (amb all i oli), es condimenten amb oli, sobre el qual s’hi posa sal, orenga i trossos d’all molt picat. Altres es cobreixen amb formatge ratllat i es condimenten amb saïm, i llavors s’hi posen a sobre unes quantes fulles d’alfàbrega. A les primeres sovint se’ls hi afegeixen peixos petits i a les segones capes fines de mozzarella. A vegades s’utilitzen trossos de prosciutto, tomàquet, cloïsses, etc. A vegades es dobla la massa sobre sí mateixa formant el que es coneix com a calzone.”

Deixa un comentari

CAPTCHA Image

*