post_Ylla_1878

Davant de l’augment del consum de pa integral, en un article recent una periodista es preguntava si hi ha pa realment integral al supermercat.  I la conclusió a la que arribava és que en la majoria dels casos no, ja que per algunes de les seves característiques, (especialment la seva menor durada) aquest pa no és compatible amb el model de negoci de les grans superfícies.

El pa integral és el que prové de farina –generalment de blat comú- que conté el gra sencer mòlt. És a dir, que ens aporta tots tres components: el segó (la capa externa, alta en fibra), el gèrmen (on hi ha els nutrients com la proteïna, magnesi o àcids grassos) i l’endosperma (que és bàsicament midó).

Sovint però el pa que es ven com a integral és el resultat de barrejar farina blanca i un percentatge de segó que el fa més negre i permet dir que és “alt en fibra”. Però en realitat a aquest pa se li ha eliminat el gèrmen, perquè és on es troben els lípids que fan que la farina es torni rància més ràpidament.  A més a Espanya les lleis d’etiquetatge són força laxes, i n’hi ha prou amb introduir un tant per cent de farina de gra sencer per poder-lo catalogar com a integral. Així, en la majoria dels casos la farina integral només suposa un 50% dels components.

A nivell visual també hi ha confusions. Per exemple, es dóna per fet que perquè un pa contingui llavors o sigui molt fosc ja és integral. Però que l’envàs digui “multicereal” o “conté llavors” vol dir només això, que està fet de diverses llavors i cereals. A vegades entre aquests cereals hi pot haver el blat comú sencer, tot i que en proporcions generalment baixes. Altres vegades, simplement no n’hi haurà. D’altra banda que el pa sigui molt fosc sovint només sol indicar que se li ha afegit farina de sègol, el gra de la qual és negre, encara que hagi estat refinat.

Una bona opció per saber si el que tenim al davant és pa integral és mirar l’etiqueta: si el primer ingredient no és farina de blat sencer, no és pa integral.