Actualment es coneixen moltes formes diferents d’amassar el pa, avui mirarem de descriure les més habituals, i destacarem aquelles que per proximitat s’han fet servir més a la nostre regió.
Principalment hi ha dos formes d’amassar: amb màquines o sense, i quan ens referim a amassar sense màquines volem dir que només intervé la força de la persona que treballa la massa.
· Amassar el pa a ma, aquesta és la més tradicional de totes i la que s’ha utilitzat més al llarg de tota la historia. Cal barrejar tots els ingredients en un recipient prou gran perquè puguem treballar còmodament, i anar treballant la massa amb les pròpies mans. Aquesta forma d’amassar ens posa en contacte directe amb la massa, això fa que sigui una forma d’amassar molt gratificant a nivell sensorial ja que la massa ens transmet com està en cada instant.
· Una variant de la anterior, seria utilitzar al principi del procés una espàtula per barrejar els ingredients i acabar de afinar la massa amb les mans.
· Una altre forma curiosa d’amassar es barrejant tots els ingredients de forma homogènia, però un cop estan barrejats deixar que la massa treballi i s’afini sola o pràcticament sola.
Quan parlem d’amassar amb màquines, bàsicament ens referim a les amassadores.
· Mitjançant una amassadora de corrons. La característica principal d’aquesta classe d’amassadora és que es lenta pels temps que corren, però amb la avantatge que no es castiga tant la massa i fa que pugui absorbir més aigua.
· Amassadora de braços. Aquesta amassadora no és tant lenta com l’anterior i també tracta bé la massa. És més productiva ja que és més ràpida.
· Batedora. Aquesta es molt ràpida i si no es controlen bé les velocitats, la massa agafa massa temperatura i es pot espatllar. No és una mala opció però has de estar molt alerta de no pesar-te.
Aquestes són les formes més habituals d’amassar, a partir d’aquí cada país, cada regió i cada època en la historia ha tingut les seves formes. I vosaltres quina feu servir?
