Des d’aquest espai ja hem parlat en una altre ocasió de les problemàtiques que genera la normativa actual del pa, i que en principi s’ha de renovar pròximament. En aquella ocasió comentàvem els problemes que genera la normativa actual per la definició massa amplia del pa integral, i avui en tornem a parlar per la permissivitat del ús del terme Massa Mare.

Aquesta problemàtica fins i tot ha arribat als platós de televisió, concretament al programa “Liarla parda” de la Sexta, on han analitzat un pa de supermercat i un pa d’un forn d’artesà suposadament fets amb massa mare. El que han analitzat ha estat l’àcid làctic que conté el pa, i les conclusions són les següents: el pa elaborat en un forn tradicional porta altes quantitats d’aquest àcid per tant està elaborat amb massa mare. En canvi el comprat al supermercat quasi no en té àcid làctic, només el mínim per poder-ho posar a l’etiqueta.

Actualment el problema és que es confon al consumidor perquè es pot denominar que un pa està fet amb massa mare a un pa elaborat amb una massa mare de cultiu feta amb farina i aigua, que fermenta espontàniament; un pa fet amb massa del dia anterior, encara que aquest portés llevat o a un pa fet amb un producte industrial denominat massa mare i que s’incorpora com un additiu més.

Aquesta és una situació que no es pot sostenir gaire més temps i des d’aquí emplacem al govern a renovar la llei actual en benefici de la transparència i dels consumidors.