Acabem l’agost amb un post sobre el nostre plat més internacional i que segurament durant aquest mes molts turistes hauran tingut l’oportunitat de provar: el pa amb tomàquet.

L’inici d’aquest plat d’aprofitament es situa el 1884 a Catalunya, segons el periodista i gastrònom Néstor Luján, però la veritat és que ràpidament es va expandir per tota la vessant mediterrània fins arribar a Andalusia.

L’element principal és el pa, aquest hauria de ser de pa de pagès artesanal i elaborat amb massa mare. També són imprescindibles els tomàquets, la millor varietat per elaborar el pa amb tomàquet serien els tomàquets de ramallet o de penjar, ja que mentre estan penjats perden l’acidesa i part de l’aigua de la polpa, concentrant els aromes i els sabors. Pel que fa a l’oli, hauria de ser oli verge d’oliva de varietat arbequina, picual o picuda. Finalment només faltaria la sal que es recomana posar abans del tomàquet perquè així s’estén millor sobre tota la superfície del pa.

Un altre punt important seria la tècnica, el pa amb tomàquet original es fa refregant el tomàquet amb el pa, mai rallant el tomàquet i posant-lo en un bol per després posar-lo sobre el pa, ja que quedaria el pa massa mullat.

El pa amb tomàquet és un plat molt versàtil que pot servir per acompanyar aliments tant diversos com un bon pernil ibèric, embotits, truites o formatge.